La vivència d'un temps excepcional

Fa unes setmanes que estàn passant moltes coses a la nostra vida, una crisi sanitària sense precedents ho ha capgirat tot: la situació laboral ( per què les nostres condicions de feina han canviat, o estem en risc de perdre la o l, hem perdut), la personal, no permetent que ens relacionen i puguem veure i abraçar a les persones que estimem, la  emocional (provocant una onada de sentiments que pugen i baixen depèn del moment, la informació que ens donin...),i la "nostra llibertat" ha estat retallada per la paraula "confinament".
.
Hi ha un estudi (d’IPSOS, empresa d’estudis de mercat)  que ha fet una descripció d, aquest confinament en set fases, recollint l, afectació emocional que es pot sentir:

1. Incredulitat.
Dominada per la por i el gran allau d, informació que s, està rebent
2. La preparació
Els plans canvien i comença la provisió de subministrament davant de l, angoixa i la por
3. L'ajust
El nostre dia a dia s, adapta a les restriccions, s, elaboren noves rutines en funció de l'acomodament al nou espai
4. Aclimatació
Es van refermant noves rutines, es va fent front a l'avorriment, pot aparèixer desídia, hi ha molt contacte familiar.
5. Resistència
Augmenta la tensió a causa de l'augment de restriccions i la limitació de la vida social, va afecta'n a l, estat d, ànim, afecta la relació entre les persones i s, incrementa la sensació d, incertesa sobre quant durarà això.
6. Alleujament
Esperança sobre la reobertura del negoci. Les persones se senten felices per la possibilitat de recuperar la seva vida amb normalitat
7. Temor a noves preocupacions
Por, sobre la seguretat financera després de la crisi, amb conseqüències econòmiques evidents.

Es podrien explicar moltes més coses sobre "el confinament", des de l, experiència que senten diferents persones doncs no tothom ho viu igual, hi ha persones que aquesta aturada laboral i de treball des de casa els ha servit d, ajut per alleujar una situació de "pressió" que vivien a la feina, i està sent més efectiu, hi ha altres persones que estan en família, que els està servint per reforçar vincles i compartir amb més intensitat aquests moments, hi ha persones completament soles fa molts dies, algunes molt grans,i hi ha d, altres, que estan intentant despertar una part creativa" en vers la seva professió, però també hi ha molta gent a primera línia( des del personal sanitari fins al de neteja) , cuidant nós, exposant sé, sent "molt valents", i persones patint des de la malaltia, els ingressos, les pèrdues d, essers estimats que no poden acompanyar.

També s, han creat xarxes solidàries des de tots els àmbits professionals ,per ajudar a la gent que està sola , o malalta o és gran, o col·lectius especialment vulnerables, moltes d, elles promogudes per joves, que són la nostra esperança de futur, la solidaritat, l, altruisme, l,empatia  està surtin amb força i és realment emocionant .

Amb tot això crec que és important reflexionar sobre l, experiència d, aquest aprenentatge, vers a nosaltres mateixos, de ser conscients de les nostres pors , angoixes, i tristesa, també ser conscients que pot aparèixer l,apatia ,l, irritabilitat i la desesperança ... Seria important a provar d, aparcar temporalment les idees més fosques ( intentar trencar amb aquells pensaments més negatius i catastrofistes) i intentar concentrar-nos en provar d, escriure la nostra vivència i poder pensar en nous plans o il·lusions de cara a mig termini, en aprendre a relaxar-nos,i també fer una mica d, exercici, però aniria molt bé guardar un espai exclusiu pel nostre silenci, encara que sigui petit, uns minuts al dia per fer una petita meditació ( hi ha algunes apps realment interessants), permetre'ns connectar amb aquella tasca o activitat o curs que ens agrada i mai tenim temps de fer ( cuidar les plantes del balcó o la terrassa , reprendre aquella la guitarra oblidada en un racó, o les fotos per fer un àlbum nou, inclús el ioga que mai tenia cabuda en el nostre dia dia, etc).

Seria bo que no siguem molt exigents amb nosaltres mateixos, no fa falta estar superocupat aquests dies, està bé, estar actius però també donar espai al silenci que parlàvem, a la música( gran aliada quan ens sentim tristos no ho oblideu com una melodia en uns minuts pot provocar un gran canvi emocional)
Intentem cuidar a la família que no està amb nosaltres, els pares , avis, trucar-los, acompanyar-los, tenir cura del que necessiten emocionalment i a nivell pràctic ( menjar, medecines),dels nostres amics, i la gent que està sola, que ens estimen i a vegades no tenim tant de temps per conectarnos, fer-ho, donar lis més presencia la nostra vida.

Intentem estar oberts a l, esperança que tot el que estem vivint ens pot portar a un canvi , a un creixement personal ... Potser és el repte més important i complex que hem viscut fins ara.

Sílvia Gracia Santos